La Vall Fosca és l’accés sud al Parc Nacional d’Agüestortes i Estany de Sant Maurici pel Pallars Jussà. El Telefèric de la Vall Fosca, l’únic als Pirineus sud, ens porta al Parc Nacional, que ens ofereix un paisatge d’alta muntanya, amb una gran riquesa de fauna i vegetació.
L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista. A la Vall Fosca es compten més de 30 estanys que formen part del Parc Nacional i que es troben per sobre dels 2200 metres.
En aquesta zona es poden fer diversos itineraris a peu, que connecten els estanys a més de 2000 m, el camí de gran recorregut GR-11-20, que permet arribar a Espot i a Boí, passant per la Vall Fosca, el Carrilet, ascensions a pics com el Peguera (2.942 m) o el Montsent de Pallars (2.883), entre altres, o la volta pels refugis del Parc Nacional, Carros de foc, que a la Vall Fosca comença al refugi de Colomina.
Des del 2018, el Parc Nacional és també destinació i reserva Starlight per la UNESCO, per la qualitat del cel nocturn.
La gran diferència d’altitud entre les parts més altes (3029 m) del Parc Nacional i les més baixes (1200 m) fa que augmenti la biodiversitat existent. Es poden trobar espècies com la tora que fa una flor groga a l’agost i es troba per sobre dels 2000 m, com el ginebre que floreix de març a juny, i les flors són grogues i verdes. Altres plantes que es poden trobar són el cucut, la genciana, la didalera, el safrà o la tora blava. Destaca l’àrnica, que floreix a l’agost, fins als 2600 m, i que té propietats medicinals.
Aquí els animals es troben en el seu hàbitat, i no es deixen veure amb facilitat. Cal saber que gairebé 200 espècies de vertebrats viuen dins del Parc. Entre els mamífers cal destacar l’isard, el cabirol, el porc senglar o la marmota. L’isard és un dels animals que es pot veure als matins de pujada amb el primer telefèric o bé quan se’n va el sol. Les aus constitueixen el grup més nombrós de la fauna del Parc Nacional. Així, als boscos més inaccessibles hi habiten el picot negre, el gall fer o el mussol, entre molts altres. Destaca el trencalòs que rep aquest nom perquè esmicola els ossos que troba per menjar-se’n la part més interna. Es pot veure en molt pocs llocs del món i la Vall Fosca, al Parc Nacional n’és un d’ells. El voltor i el trencalòs són fàcilment observables sobre els vessants i les crestes sense vegetació, i als prats alpins s’hi troben la perdiu blanca o el pardal d’ala blanca. Finalment, entre els peixos hi veurem la truita comuna, que es troba tant a les aigües fredes del riu i dels estanys.
