L’accés al refugi de la Colomina no és un itinerari fàcil ja que hi ha diversos passos claus que no en totes les condicions d’estabilitat són factibles. Travessarem, en diverses ocasions, per terreny complex.
Un cop al refugi, les possibilitats d’activitat i travesses són enormes destacat l’ascensió als diversos “gegants” de la Vall Fosca.
DADES TÈCNIQUES
DESCRIPCIÓ
Travessem la presa i enfilem la canal de Pigolo. Es tracta d’una pala dreta però ampla on cal fer ziga-zagues. Amb poca neu es segueix el camí d’estiu fins a l’inici de la neu. En arribar al replà de Pigolo (2100 m), ens dirigirem cap a l’estació superior del telefèric. Si hi ha poca neu o la primavera està molt avançada pot passar-se pels túnels de l’antiga via que a l’hivern estan ben tapats de neu. El traçat més habitual amb neu és flanquejar a la mateixa cota per a anar a buscar el desaigua natural de Estany Gento, però cal molta neu ja que és un terreny amb grans blocs. Una tercera opció és des del pla de Pigolo continuar pujant fins al primer estanyet de la Coma d’Espós a cota 2230 i travessar el petit collet situat al nord per baixar suaument fins a la presa. En arribar a l’estació del telefèric (2150 m) encarem cap al nord, a la nostra dreta, el ressalt d’uns 100 m de desnivell. En moltes ocasions el podem trobar sense neu degut a la seva orientació solana. Un cop a dalt, arribem a una zona oberta i continuem en direcció N aigües amunt fins arribar a veure el refugi davant nostre. Des de l’estació del telefèric, amb condicions hivernals, no hem de seguir pel camí d’estiu ja que és massa exposat. En el cas de que no hi hagi prou neu a l’itinerari del ressalt i sempre que la que hi hagi estigui ben estabilitzada (p.e. congestes de primavera), podem seguir el camí d’estiu. Abans d’arribar a la font de la Portella (2300 m), la vall fa un gir a nord-oest i seguirem remuntant suaument fins al refugi de la Colomina.
SEGURETAT I CONSELLS PRÀCTICS
El primer sector que cal valorar és l’estat de la canal de Pigolo. No és una zona favorable a l’activitat natural d’allaus però sí que podem desencadenar alguna placa inestable a la part alta. El segon tram delicat és el ressalt rocós que cal superar a la presa d’Estany Gento. Tot i que la seva orientació fa que la neu s’estabilitzi ràpidament, després de nevades de nord s’hi formen acumulacions de neu ventada que cal deixar que s’estabilitzin.
